Les libèl·lules (en valencià popularment parotets o burumbots) són animalets molt especials ja que són considerats gran depredadors de mosquits (alguns poden encomanar malalties) i altres insectes, a més a més, són un bon indicador de contaminació aquàtica. 

Maulauradament moltes de les espècies de la Mediterrània estan amenaçades per l’alteració del seu hàbitat i la contaminació, i una de cada cinc es troben en perill d’extinció.

En realitat, popularment, s’anomena libèl·lula a quasevol odonat (l’ordre d’aquest tipus d’insectes) però això no és totalment correcte. De fet, l’ordre odonata comprèn els subordres anisozigòpters, zigòpters i anisòpters, i tots presenten cap eixamplat, antenes curtes i filiformes, tars de tres artells, aparell bucal mastegador i abdomen molt allargat i estret. El mot espiadimonis és el més polivalent que pot usar-se per a designar qualsevol odonat. Libèl·lula s’aplicaria en sentit ampli per a qualsevol anisòpter, però mai per a designar un zigòpter. Finalment, damisel·la es reservaria estrictament per als zigòpters.

Els anisòpters i els zigòpters s’assemblen molt però tenen algunes diferències fàcils d’identificar, per exemple, quan queden parats damunt la vegetació (en descans) els zigòpter tenen les ales plegades cap enrere, i les mantenen verticals, alineades al costat de l’abdomen mentre que els anisòpters mantenen les ales obertes i esteses horitzontalment. Altra diferència, els dos parells d’ales dels anisòpters són diferents, les del darrere són més amples, mentre que les dels zigòpters són iguals. El vol dels anisòpters és ràpid, més recte i més potent mentre que el dels zigòpters tenen un vol zigzagant i fràgil.

Volen prop de l’aigua cercant preses per a caçar i les seues larves són aquàtiques. La bellesa d’aquests insectes és efímera en el seu estat adult, atès que viuen entre unes poques setmanes i fins a dos o tres mesos.

Femella d’Orthetrum cancellatum (anisòpter de la família dels libel·lúlids)

I per què parlem de libèl·lules?

Aquest nadal el reis li van portar al meu fill (5 anys i mig) un joc de Lego Creators on podria construir fins a quatre dinosaures, incloent un Tiranosaure rex molt aconseguit.

Tiranosaure rex fet de peces de Lego

Els Lego estimulen la imaginació ja que podem construir alternatives i això és el que més valore en aquest tipus de jocs per a xiquets. De fet, hem construït robots, altres dinosaures (DiplodocusParasaurolophus, estogosaure…) i ara hem construït una magnifica libèl·lula.

He aprofitat per a explicar-li curiositat de les libèl·lules i la seua importància en el nostre entorn. A quedat encantat amb la seua libèl·lula de joguet i juga perseguint mosquits fets també de lego.

Libèl·lula feta amb peces de lego

Publicat per dtalens

Professor. Amant de la tecnologia en general i especialment del món web.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.